Patrimoni Cultural
Història, paisatge i identitat
El patrimoni cultural del Camp de Mirra es concentra, en gran mesura, al Puig d’Almizra, un enclau de gran valor històric i paisatgístic on conviuen restes arqueològiques, arquitectura medieval i espais que tenen un gran significat simbòlic. Aquest conjunt, declarat Bé d’Interés Cultural, permet recórrer la història del municipi des de la prehistòria fins a l’actualitat.
El Castell d’Almizra, un enclau històric
El Castell d’Almizra se situa al tossal que domina l’actual nucli urbà i forma part del conjunt del Puig d’Almizra, declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) amb la categoria de Lloc Històric, el primer de tota la Comunitat Valenciana.
Els materials trobats en les excavacions arqueològiques documenten un poblament que es remunta a l’edat del bronze (segle XI a.C), fet que evidencia l’ocupació continuada d’aquest enclavament des de temps molt antics.
Segons la tradició històrica, la fortalesa fou conquerida als musulmans l’any 1243 pel cavaller Llorenç d’Escals, i un any després, el 1244, fou escenari de la signatura del Tractat d’Almizra, acord que va establir una de les primeres fronteres estables entre els regnes d’Aragó i Castella de la Hispània medieval. Al costat de les restes del castell, hi ha un monument commemoratiu de pedra i bronze que recorda aquest esdeveniment històric.
En els últims anys, gràcies al suport de les institucions públiques, s’ha recuperat una part important del perímetre del castell, i se n’han reconstruït novament les muralles.

L’Ermita de Sant Bertomeu d’Almizra, un lloc de culte i identitat

En el mateix enclau del Puig d’Almizra s’alça l’ermita de Sant Bertomeu, documentada ja l’any 1489, tres anys abans del descobriment d’Amèrica, i dedicada des dels seus orígens a l’apòstol Sant Bertomeu. Al llarg dels segles, l’ermita ha sigut un dels espais més vinculats a la vida del poble, convertint-se en un autèntic punt de referència per als veïns i veïnes de El Camp de Mirra.
El santuari medieval ha experimentat transformacions i ampliacions al llarg dels segles. Després de la seua rehabilitació l’any 1989, i especialment a partir de l’any 2000, l’ermita s’ha consolidat com un espai de descans, trobada, convivència i oració.
Les dependències annexes, administrades per la parròquia, són d’ús públic i poden utilitzar-se amb sol·licitud prèvia, mantenint viva la funció social i comunitària d’aquest espai històric.



La Torre del Conjurador
Al costat de l’ermita es conserva la coneguda Torre del Conjurador, construïda l’any 1678 (segle XVII) sobre la base medieval del mateix castell. Aquest element forma part del conjunt monumental del Puig d’Almizra i està estretament vinculat a les tradicions populars del municipi.
Des d’aquest lloc, estratègicament situat i amb àmplies vistes sobre territoris de la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Múrcia, es beneïen els camps i es realitzaven rituals per a allunyar tempestes i pedregades, una pràctica coneguda com “conjurar”, d’on prové el seu nom.



Patrimoni arqueològic

Coronant la muntanya coneguda com el Vaquer es localitza un important jaciment arqueològic de l’Edat del Bronze, que completa el valor patrimonial de l’entorn de El Camp de Mirra.
En les seues proximitats es troba la Caseta del Corps, una singular estructura ciclòpia formada per grans lloses de pedra calcària, coberta per una altra llosa a mode de sostre.
Entre aquesta muntanya i el tossal d’Almizra se situen Els Graelletes, un conjunt de petroglifos (inscripcions i escuts tallats sobre una gran roca), datats en l’Edat del Bronze. Aquest element està catalogat com a Bé d’Interés Cultural amb la categoria de Zona Arqueològica – Art Rupestre.
L’església de Sant Bertomeu i el Museu parroquial
L’actual temple parroquial va ser construït entre 1817 i 1875, segons els plànols de Salvador Escrig, arquitecte i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de València.
L’edifici presenta una nau central i dues laterals, amb creuer cobert per una cúpula de teules blaves, característica de l’arquitectura religiosa valenciana. Destaca la capella de la Comunió, amb un sòcol de ceràmica d’Onda (Castelló), i l’altar major, on es venera una relíquia de sant Bertomeu, obtinguda del seu sepulcre de Roma l’any 1917.
A l’interior del temple es conserven llenços dels segles XVII al XX, destacant els dos murals de 2004 amb la vida de sant Bertomeu, del pintor José Navarro Ferrero, així com imatges dels escultors valencians Bayarri, Ponsoda, Peregrín Pérez, Ramón Granell, Vicente Tena o Pascual Sempere Sanchis. Al creuer es troba el sepulcre del beat José María Ferrándiz Hernández (Camp de Mirra, 1879 – Rotgà, 1936), beatificat per sant Joan Pau II l’any 2001.
L’any 2024 s’inaugurà el Museu Parroquial de Sant Bertomeu, ubicat al trasagrari i a les dependències parroquials, que reuneix més de 150 obres d’art i una destacada sala de relíquies amb més de 200 peces de diferents èpoques.




Patrimoni urbà i espais públics

Un passeig pels carrers de El Camp de Mirra permet descobrir diversos edificis i espais d’interés que formen part de la història i de la vida quotidiana del municipi.
En l’entorn d’El Parador, a l’entrada del poble, es conserva un antic aljub del segle XVIII. En direcció nord-oest s’alça la fàbrica de licors Ferrándiz, una singular construcció del modernisme industrial de 1921. Molt a prop es troba el llavador municipal, construït el 1929 i recentment restaurat. El patrimoni urbà es completa amb diverses cases pairals, com la Casa de la Torre, la Casa de l’Hort i la Casa del Rellotge, testimoni dels principals caserius que van marcar l’evolució del poble al llarg de la seua història.
A la plaça del Parador se situa el Centre Cívic i Social, popularment conegut com la Casa de la Cultura, inaugurat l’any 2000, mentre que al carrer Tractat d’Almizra es troba l’Auditori Municipal José Albero Francés, construït l’any 2024. Finalment, al costat de la carretera de Biar es localitzen les instal·lacions esportives municipals, que inclouen camp de futbol sala, pista de frontó, pàdel i tennis.

